“Zero Responsables” al Teatre Micalet

Xiquetes i xiquets atenció!!! Em pense que ja us ha arribat a tots, d’una manera o d’altra, l’efecte “ZERO RESPONSABLES” que a tots ens va injectar, en un moment prou crític, una mica de confiança en esta societat valenciana nostra tan deixada i irresponsable que consentis que la corrupció i la poca vergonya s’estenga i tot ho malve sense fer res. Nosaltres; la gent de teatre, aconseguirem fer alguna cosa contra tot això, i ho férem tan bé que tot el món ho volia veure. Va ser tanta la gent que molts es quedaren fora i per això i gràcies, altra vegada, a l’esforç desinteressat de les quasi cinquanta persones que participen en l’espectacle, este mes es faran huit funcions al teatre Micalet amb el següent horari.

DEL 16 AL 18 DE SETEMBRE A LES 20.30H
DIUMENGE 19 DE SETEMBRE A LES 19H

DEL 23 AL 25 DE SETEMBRE A LES 20.30H
DIUMENGE 26 A LES 19H

Què córrega la veu! Segur que es torna a convertir en un gran succés!

CURS A BAMBALINA

Del 21 al 26 de juny hem organitzat un curs adreçat als professionals de les arts escénique en general. Ja feia molt de temps (anys!) que no ens decidíem a pensar amb el que fem amb l’objectiu de poder-ho transmetre. Este exercici de comunicació al marge de l’escena s’ens presenta com un vertader repte que esperem resoldre posant en joc la fascinació que sentim pel que suposa la pràctica d’aquest ofici fabulós, en particular, tot el món que s’obri al teu davant quant entens el misteri dels titelles. I ja us podeu imaginar que no es tracta, en absolut, d’un curs de titelles. Si us voleu inscriure i no us arribat la informació poseu-vos en contacte amb Ángeles i us ho envia en un plis plas!

CARME PREMIADA A LLEIDA

La funció a la Fira de Titelles de Lleida va resultar finalment inqualificable. Mira que solen ser estranyes les representacions als festivals i a les fires però em sembla que esta a batut tots els records. Quasi tot el públic assistent estava format pels membres dels diferents jurats que la direcció del Festival havia constituït per atorgar una llarga llista de premis i mencions. Així és que més que actuar per a un públic que va a gaudir amb curiositat d’una proposta escènica ho férem per a un tribunal hiperanalitic que no es va relaxar mi una mil·lèsima de segon al llarg de l’hora llarga que dura la representació. La densitat avaluadora era tal que es podia tallar amb un ganivet. Ja us podeu imaginar tot el que van haver de patir David, Merce i Zap. A la fi no va anar malament la cosa i hem rebut el premi de les Autonomies i una menció especial del Jurat Internacional. En enterar-nos ens sentirem com si haverem aprovat alguna mena d’oposicions. Uf! Quina angoixa! No cal que us diga que les escenes amb humor no funcionaren de cap de les maneres.

CARMEN A SES ILLES

Fa dues setmanes es va presentar CARMEN al Teatre del Mar de Palma. Àngeles, David, Merce i Zapa tornaren molt contents de l’experiència; la connexió amb el públic mallorquí va ser molt bona i els comentaris després la funció molt afalagadors. Van sortir tres o quatre crítiques als mitjans, totes elles molt positives, em pose una ací per anar deixant testimoni del recorregut d’este espectacle que ara mateix estem començant a rodar.

Carmen al Teatre del Mar
9 abril 2010 – 18:46
El teatre de titelles continua sent lamentablement minoritari (a l’estrena de dijous en sobrava mitja platea al Teatre del Mar, i no és habitual). Pateix encara l’injust prejudici que l’encasella com a oferta infantil, producte de la ignorància o el desconeixement d’aquells que l’empren. I a tots ells els hi recomano que no es perdin aquesta versió que els valencians de Bambalina han fet de la tragèdia de Carmen de Prosper Mérimée, i que és una autèntica passada. Una exhibició de recursos teatrals còmics i dramàtics, gestuals i lumínics, coreogràfics i escènics, que garanteix l’entreteniment i la diversió, a més d’amagar algunes sorpreses antològiques que deixaran més d’un bocabadat. Jo almanco és el primer orgasme que veig tenir mai a un titella a un escenari. I és només un exemple entre molts, però que no volem desvetllar aquí per tal de mantenir intacta la capacitat d’encís de la funció.
El muntatge, a més d’enginyós i original, és molt intel·ligent pel que fa a la seva concepció estructural i a la seva dinàmica narrativa. La història és prou coneguda i molt lineal, i a més a més destil·la emocions i sensacions males de transmetre fora text (perquè no n’hi ha de text), la qual cosa podria provocar l’avorriment del públic i la pèrdua d’interès pel relat. Però Jaume Policarpo se’n surt amb mestria i ho contraresta per la via de l’equilibri i l’alternança de les formes i dels recursos emprats. Per començar es tracta d’un espectacle autosuficient, i això ja resulta tan curiós com entretingut. Els mateixos actors-manipuladors són també els tècnics de llums mitjançant flexos ubicats per tot arreu a escena. Magnífica solució per al petit format que tan sovint exigeix la precària actualitat teatral. I a partir d’aquí se’ns proposa un espectacle inesperat i enormement variat, que sap exactament quan comença a defallir, quan l’interès s’esvaeix gradualment per la reiteració formal, quan perd intensitat la narració, condicionada per les limitacions expressives del mateix format utilitzat, i és llavors que immediatament i amb absoluta precisió canvia de terç, introdueix altres formats o gèneres, fins i tot una mena de performance flamenca, un cursa de braus del tot estrafolària o un escena de teatre d’objectes amb clicks de Famobil, que esdevé un autèntic i delirant desgavell còmic hereu dels millors moments del Tricicle. I així mai no decau la funció, perquè no hi ha qui perdi l’atenció en allò que succeeix a escena, susceptible sempre de canviar dràsticament en qualsevol moment. Un divertimento de primer categoria.

Companyia: Bambalina.
Direcció i guió: Jaume Policarpo.
Intèrprets: David Durán, Merce Tienda i Josep Maria Zapater.
Espai: Teatre del Mar.

Javier Matesanz

GALA PREMIS ABRIL

Com sóc el menys indicat per a comentar impressions referides a la Gala només diré que tot Bambalina ho passarem genial per molts motius, el principal, que la nostra proposta de continguts fora capaç d’aglutinar el sentiment col·lectiu d’un grup de professionals del teatre amb una gran necessitat d’expressar el seu nerviosisme front a una situació que ens supera. És evident que qui més capacitat de maniobra té davant la crisi, la Conselleria de Cultura, és precisament qui la ignora o intenta passar de puntetes per damunt d’ella. Ens donem per satisfets si hem contribuït només una mica a que la directora general i la seua consellera reflexionen una mica i assumisquen la seua responsabilitat d’una vegada per totes i prenguen alguna iniciativa coherent per superar la situació, això si, després d’ escoltar-nos als que portem mitja vida fent teatre per estes terres. Hi van haver molts moments emotius… Recorde ara especialment l’aplaudiment interminable a Romà de la Calle.

Maldito volcán!

El domingo pasado, 18 de abril, teníamos previsto vuelo a Dublín cargados con el Quijote para participar en The Dublin Puppet Festival, como ya os podéis imaginar el nubarrón volcánico nos dejó en casita con toda la frustración y la impotencia que sienten tantos millones de europeos afectados por este extraño fenómeno vomitivo de la cosa telúrica del planeta que habitamos y cuyos cielos surcamos con inagotable frenesí (según parece). Àngel y David, al ver que se confirmaba la suspensión del viaje, el sábado por la noche, decidieron ahogar su desesperación en la noche valenciana. A ver si alguno de ambos dos tiene a bien narrar sus amargas desventuras de esa noche en los comentarios a este post. Con lo jodido que está resultando últimamente hacer una función, las pocas que tenemos nos las boicotea un volcán que se encuentra a miles de kilómetros. Hay que ser desgraciado!

Estamos preparando la gala-movida-ceremonia que envolverá la entrega de los premios ABRIL de este año. Será en el Teatre Micalet el próximo lunes 26 a las 22h. Esta semana seguro que os voy contando cosas al respecto. De momento, explicar que he hablado esta mañana con Paueta, de Pont Flotant, que está en Holanda (o de por ahí) y tenía que llegar el jueves para empezar a ensayar lo que serán los momentazos del evento. Tanto ella como Jesús, que llevan unas semanas asistiendo a un curso megainternacional de esos que ellos hacen un mes si y otro también, se han pasado 48 horas en la carretera viviendo las más insólitas aventuras debido al dichoso nubarrón volcánico. Eso les ha ocurrido viajando de Barcelona a Holanda (o de por ahí) y ahora les espera el viaje de regreso… Me va a tener en vilo esta muchacha. Mañana empezamos a ensayar sin ella Xavo, Lorena Juanfran & my, los cuatro confiamos en que el jueves esté por aquí. Angustiado me hallo.

ACTORES Y ACTRICES VALENCIANOS

Hacía meses que no sentía esta sensación de tranquilidad en mi fuero interno. No me acucian proyectos pendientes  ni grandes obligaciones y puedo volver a ocupar un poco de mi tiempo en mis (antaño frecuentes) divagaciones blogeras. Tenía tan dejado este espacio virtual que me noto oxidada la sensibilidad hacia el. Se me ha difuminado la imagen que había conseguido dibujar en mi cabeza de unos imaginarios  lectores por los que valía la pena hacer este extraño esfuerzo de lanzar de vez en cuando palabras e imágenes al magma cibernético.

En lo profesional ya sabéis todos que pocas noticias buenas hay que dar. Seguimos peleándonos con ese par de señoras que nos odian tanto a todos los que hacemos teatro en la valencian comunity. Curiosa actitud en quienes se supone son las encargadas de gestionar los medios que las instituciones P Ú B L I C A S ponen a nuestro alcance para atender las necesidades culturales de la sociedad de la que forman parte. Esta pareja de generadores de tensión están programadas para servir a los intereses de su partido y no a los de una profesión o una sociedad a la que se deben. Y parece ser que no tenemos nadie la capacidad para hacérselo comprender. Trini, Inmaculada, el teatro es un bien cultural, como tantos otros, que nos definen como sociedades civilizadas y no un instrumento de propaganda de los que ostentan el poder. Si no les paramos los pies este par de conservadorazas nos van a enviar al paro a la mayoría de nosotros. La asociación de actores ha sido la primera en activarse en contra de los desmanes de la Conselleria de Cultura y sus torpes ejecutoras. La gala que se celebró en el Teatro Talia el pasado 29 de Marzo para conmemorar el Día Mundial del Teatro fue una verdadera demostración del espíritu positivo, crítico y a la vez constructivo que anima a este colectivo de profesionales del teatro valenciano. Esa noche, sentado en mi butaca, me sentí orgullosísimo de formar parte de ese grupo de personas que defendían con una alegría, no exenta de firmeza, la dignidad de una profesión que no podemos dejar que se devalúe ni se pervierta.

Hice alguna foto hasta que la cerveza me indujo a la conversación desatada con unos y con otros. Pido disculpas desde aquí a todos a los que fui capaz de atormentar sin piedad aquella noche. Andaba excitado aquella noche y a la mínima soltaba el mitin… bueno creo que aún sigo así.

LA DONA NOMINADA

Res, que amb la febre reivindicativa se’m havia oblidat el més important dels premis ABRIL. Al menys des de la nostra perspectiva de companyia. Es a dir, que tenim tres nominacions per l’espectacle LA DONA IRREAL.
Millor actriu protagonista: CRISTINA GARCÍA
Millor il·luminació: VICTOR ANTON
MIllor banda sonora: JOSEP ZAPATER

SORT! SORT! SORT!

I a veure si els premis acaben als respectius aparadors dels respectius menjadors de cada un d’ells. ENHORABONAAAAA!!!!!

LA MÁSCARA DE CARMEN

Recogiendo el taller me he encontrado con el molde de la cara de Merce con restos de plastilina adherida… De repente me ha parecido una interesante pieza artística que había generado el mismo taller de manera espontanea. Observándola se me antoja extraña e inquietante, proviniente de alguna habitación oscura del subconsciente. Una conjunción extravagante. Un rostro suspendido en un estadio intermedio, medio descompuesto o quizá medio compuesto. Medio presente, medio ausente. Medio hecho, medio desecho. Medio existente, medio inexistente. Un instante entre dos cosas -dos estados- que ha quedado grabado, solidificado, fosilizado, detenido en un pliegue de ese extraño tiempo que precede a la primera representación. Fueron las herramientas que utilicé para recrear el rostro de Carmen a partir del de Merce. La máscara resultante tiene algo sobrecogedor, como todas las máscaras en el teatro.

Romà de la Calle

El professor Romà de la Calle ha dimitit del seu càrrec de director del Muvim. A la premsa es pot llegir molt sobre la vergonyosa situació que ha obligat el catedràtic a renunciar a la direcció d’un dels espais expositius més interessants d’esta ciutat. Nosaltres col·laborarem amb el museu ara fa uns anys i tinguérem l’ocasió de tractar a aquest intel·lectual i humanista d’una talla excepcional. Es una autèntica vergonya per a tots el que està ocorreguent com a conseqüència d’un acte de censura intolerable. Li hem fet arribar una breu carta a Carlos Pérez per a que li comunique a Romà la nostra solidaritat i des d’ací us animem a que tots feu el mateix de la manera que considereu més convenient.

Estimat Carlos.

Només volíem que li transmeteres a Romà de la Calle la nostra solidaritat i recolzament davant aquesta incomprensible situació provocada per la intolerància i el menyspreu a la llibertat d’expressió d’uns polítics que no es mereixen ni l’autoritat ni la representativitat pròpies de la seua condició.

Podeu comptar amb nosaltres per a qualsevol iniciativa que puga contribuir a posar en evidència els censors i recolzar la resposta impecable del director del Muvim Romà de la Calle i tot el seu equip.

Els membres de la companyia de teatre BAMBALINA