Bombay

Jaume ha estado en la India. El otro Jaume. El que busca. Le veo en alguna de las fotos, con esa cara estandar que empasta bien con cualquier fondo. -Mira Jaume, déjate estar, ya eres mayorcito y has visto mucho mundo. Date cuenta, de una vez por todas, de que todos esos sitios en los que has estado existen de verdad.

JAY BRANNAN

El sábado pasado estuve en un concierto de Jay Brannan con Juanjito y unos doscientos gays más en la sala Orange de Madrid. Se trata de uno de los chicos que salía en Short Bus, concretamente el que le daba uso de micrófono a la pilila de otro para cantar el himno americano mientras un tercero hacía un acompañamiento pedorreante en su culo (creo recordar). Es un músico indie tierno y sensible que anda siempre envuelto en un halo de melancolia. Me gusta también por sus letras, abiertamente gays. A veces mola dejarse de ambiguedades y cantar al viento tu puñetera homosexualidad. A veces. Como a mí me gusta que me descubran cantantes cuelgo uno de sus vídeos por si a alguien le despierta algún sentimiento, emoción o erizamiento capilar. ¡No todo ha de ser teatro caramba!

MALALTET

Que estic malaltet i em passe el dia mocant-me, esternudant i tossint… Maleit constipat! Faig molta pena i no tinc el cap per explicar res. Espere que em passe prompte per què açò és un calvari de eferalgans, ventolins i malsons nocturnes d’aquells en forma d’espiral dels que no hi ha manera d’eixir. Em passe tota la nit sencera assajant LA DONA IRREAL. Aiiiiiiiiii!

EIXA COSA TAN RARA QUE SÓN ELS PREMIS

Arriba la primavera, la caloreta, refredats tontos pels canvis de temperatura, l’armari indecís entre les calces i els jerseis d’entretemps, la pell blanca fins ara amagada a l’abric de l’hivern, les primeres alèrgies, altra vegada el canvi d’hora… I el premis! Els de l’Associació d’actors, els Abril, els de Teatres…

Jaume diu (i no s’equivoca) que sóc la que més disfruta d’estes coses. És cert. M’ho passe realment bé, com quan jugue al parxís alguns diumenges amb la family. Disfrute més del procés que del resultat. Quan no hem estat nominats també, encara que no de la mateixa manera. Mentira, ara que pense. Recorde un any que hi hagueren coses que no m’agradaren gens ni miqueta, i em vaig rebotar com una xiqueta. Però he madurat, sí senyors. Hi ha que relativitzar estes coses (per l’amor de déu!) i mal anem si els premis o no premis et fan pensar que eres millor o pitjor o que el que fas és fantàstic o nefast. Ja som tots grandets, no? No negaré que no m’agrade estar nominats i que ens donen un premi: l’ego és l’ego i tots els tenim (alguns més gran que altres, també és veritat).

(más…)

NADIE

Ayer teníamos la primera función abierta al público en general en el Teatre Micalet y no vino nadie. El actor sueña que olvida el texto al salir a escena, el sacerdote que pierde la fe, el profesor que se queda sin voz, el político que pierde las elecciones, el carpintero que se amputa un dedo, el cirujano que pierde al paciente, la bailarina que resbala en su propio sudor, el músico que se vuelve sordo, el poeta que se vuelve loco…

No quise darle importancia en el momento, al fin y al cabo llevamos muchas funciones en el cuerpo, la mayor parte de ellas satisfactorias. El resorte se activa misteriosamente y el público, en mayor o menor medida, ocupa su lugar en el patio de butacas. Pero llega un día en el que no amanece y miras al cielo con incertidumbre, deseas de todo corazón que se trate de un eclipse y que el sol no se haya apagado para siempre.

GEMMA MAMMA

Dissabte al matí Gemma Miralles ens va enviar als amics el següent sms: Hola amics i amigues! Ahir, per fí, va nèixer Manel a les 19’45. És grandot com son pare.Us aniré trucant a tots! Ja el veureu: és una perla! Besets.
Ximo m’havía dit  feia un parell de dies que encara que el xiquet es ressistia a eixir del cau pareixia que el part era imminent. Tot se m’havia oblidat fins que vaig rebre el missatge a les 8’22h. I la veritat, no se’m ocorre cap manera millor de començar el dia. Vaig mirar per la finestra de la meua habitació, vaig veure que lluïa el sol de desembre i vaig agafar el bon oratge com el millor auguri per a una vida tan incipient.

(más…)