21.09.2008 Jaume en FOTOS
Este cap se setmana navegant per casa, la d’abans, la de ma mare, m’he quedat, de sobte, mirant una xicoteta exposició a sobre d’un armari. Els últims anys hauré passat per davant d’esta petita instal·lació artística un milió de vegades sense que res en particular em cridara l’atenció. Però hui he percebut que al darrere d’aquells objectes ordenats amb cura tot un univers. No se’m havera ocorregut posar ací la foto de no ser per que el centre de l’altar es el premi de Teatres de la Generalitat que em van donar fa uns anys a la millor escenografia. És genial veure a quins llocs i de quina manera permaneixen els objectes que representen certes emocions. Tot plegat m’ha inspirat molta tendresa.
17.09.2008 Jaume en Ideas / Idees
Sé que el meu organisme és complexe. Ho és tant que no entenc la majoria dels seus processos. Dec tenir radars, antenes y decodificadors microscòpics instal·lats als meus cabells, la meua retina, l’oida interna o fins i tot al prepuci. Jo no veig aquestes eines però note quant s’activen. Quotidianament hi son treballant en funció automàtica. De vegades em pare a contemplar alguna imatge, processar un pensament o analitzar una emoció i amb les revolucions estabilitzades en ralentí no veig més enllà del que cabria esperar veure. Arribat aquest punt, si aspire a trascendir la primera impressió, em concentre, desconnecte totes les funcions accesories, augmente al màxim les revolucions i focalitze tota la meua energia comprenedora o integradora en la imatge o el pensament objecte de la meua atenció artística… aleshores, de vegades, experimente una espècie… (De subtil rebel·lació, epifania d’anar per casa. No sé com dir-ho… Il·uminació d’aquelles que et venen quant estàs sentat al vàter o conduint per l’autopista) … que em proporciona una perspectiva que se m’antoixa, unes vegades, una mica visionaria , i d’altres, senzillament, sent que comprenc, en el sentit pur i elemental de la paraula , allò que observe. Si, és una palla mental, l’orgasme o l’ejaculació que li correspon és aquesta foto que acompanya el comentari-disbarat. Sé, gràcies a aquesta operació que he intentat explicar adés, que aquesta imatge proposa una visió suggeridora i representativa del nostre moment. Tot plegat pot ser sone una mica pretenciós. Ho sent si és així. Buscant, buscant, de vegades et desorientes. Aquests dies dic i escric moltes ximpleries. Et poses cerca que te cercaràs i …
11.09.2008 Jaume en Ideas / Idees
Estos días me estoy devanando los sesos por ver si mi cabezita alumbra alguna idea maravillosa que pueda servir de espoleta a un nuevo proyecto. Estos estadios tan primarios me llevan a una situación extraña; mientras pienso siento que no trabajo y en consecuencia me angustio debido a ese complejo inveterado de proletario que llevo en los genes por herencia familiar. Digo yo… Que de esto no sé un pijo. De genes. Total, por no aburriros… Que por aquí ando gestionando lo mejor que puedo mis procederes inventivos, que dicho sea de paso, no los tengo nada domesticados. He descubierto, con esto del youtube, que muchas de las cosas que tu piensas que ha cazado tu imaginación del bosque interior de las ideas fabulosas se hallan colgadas por obra y gracia de la persona más remota y desconocida en este sitio, paradigma de la globalización interactivista. Adjunto un ejemplo: andaba yo dándole vueltas al significado de las manos del titiritero y me encontre con esto… Espero que lo vea Oscar porque creo que le voy a pedir que aprenda la técnica para introducirlo en un nuevo espectaculo.
04.09.2008 Jaume en Arte / Art
En los últimos días de agosto, en Manacor, entre cala y cala se ha colado alguna discusión artística. Ya me ocurrió el año pasado, también en Mallorca, en aquella ocasión la controversia artística vino a raíz de la intervención de Miquel Barceló en la catedral de Palma; después de verla no pude superar el hecho de que los grandes bloques de alcilla que la conforman se hubieran agrietado al cocerlos y que el artista hubiera acabado integrando este detalle técnico (o más bien desastre, diría yo) en su posterior discurso explicativo de la obra. Cualquier ceramista lanza a la basura las piezas que han partido al cocer. Tuve el presentimiento de que Barceló se hundió entre tantas toneladas de barro y antes que aceptarlo y replantear la obra prefirió replantear las palabras, que resulta bastante menos laborioso y seguramente más lucrativo. (más…)
